lectures de la missa del diumenge XVIII de durant l'any 31 de juliol 2016

DIUMENGE XVIII DE DURANT L'ANY

«guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses»

Lectura del llibre del l’Eclesiastès

Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort. Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.

Ecl 1,2.2,21-23

Salm Responsorial

R. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.

Vós feu tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam».
Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit. R

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l’herba que s’espiga:
ha tret florida al matí,

al vespre es marceix i s’asseca. R

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R

Sl 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 10)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots.

Col 3,1-5.9-11

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, un de la gent digué a Jesús:
«Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»
Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.” Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.»

Lc 12,13-21

"Guardeu-vos de tota ambició de riqueses"

Vanitat i més vanitat deia Cohelet, el Portaveu-del-poble: l’autor, rebel enfront del sistema, vol desmuntar la falsa seguretat d’una tradició no sempre prou atenta a la vida.
La justícia de Déu és sovint un misteri, sobretot des d’una interpretació rígida de la doctrina de la retribució.
A més de preguntar-se què en treu l’home de tot l’esforç i neguit amb què treballa sota el sol, es mira com absurd l’herència en haver de deixar-ho tot a un altre que no s’hi ha esforçat en res. També això és en va.
Col 3-4 és exhortació basada en l’experiència històrica de la novetat baptismal. Ja que heu ressuscitat amb Crist pel baptisme, cerqueu allò que és de dalt.
La catequesi baptismal reprodueix models ètics comuns.
Fonament d’identitat cristiana és la solidaritat amb Crist, amb dinamisme vital expressat segons esquema d’espai (de dalt - de la terra) o de temps (ara - en altre temps).
El model perfecte és Crist, veritable «home nou» de qui el baptisme ens revesteix impregnant-nos del tot fins al punt que ja no compta ser grec o jueu, esclau o lliure, perquè de fet Crist ho és tot i de tots amb identitat visible per l’estil de vida del cristià; és a dir, el seu «vestit».
L’ensenyament de Jesús als deixe bles es veu interromput per un de la gent que diu a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.»
Qui m’ha encomanat a mi fer de jutge o mediador entre vosaltres? Jesús ens crida a assumir la responsabilitat concretant la fidelitat a l’Evangeli. Per això de la qüestió particular passa a l’exhortació general: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses.»
La paràbola del ric desassenyat invita a ser ric als ulls de Déu, presentant primer la insensatesa de qui, amb collites tan abundants que no tenia lloc on guardarles, somia un projecte de llarga durada: Construiré graners més grans tenint reserves per a molts anys i així podré reposar, menjar, beure i divertir-me.
El projecte mereix judici contundent: Vas errat! Per què? Per oblidar que la vida és do de Déu. El qui es refia de la seva gran riquesa no comprarà el dret de viure sempre i escapar-se se la mort (Sl 49,7.10).

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi